Àger

== Geografia ==

La vila d'Àger està situada al mig de la vall del mateix nom. Aquesta forma part de la zona prepirinenca al nord de la comarca de la Noguera. Àger està limitat, com si d'una fortificació natural es tractés, al nord per la serra del Montsec, al sud per la serra de Montclús i, a est i oest, pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana respectivament. Aquesta protecció geoestratègica influirà decisivament a la seva història.
La serra del Montsec és una llarga alineació calcària de 40 km que s'estén d'oest a est. S'inicia a ponent del coll de Comiols i mor a les rodalies de Benavarri. El vessant sud queda trencat en dues cingleres mentre que el nord forma un pendent regular. Les dues Nogueres divideixen la serralada en tres parts, origen del seu nom (mont seccionat): Montsec d'Estall de 8 km, Montsec d'Ares de18 km i Montsec de Rúbies de 14 km.
El cim més alt, St. Alís, el trobem al Montsec d'Ares a 1.678 m d'altura.

La vall d'Àger és una sub-regió que es troba a la comarca de la Noguera a Catalunya a 620 metres sobre el nivell del mar. S'ubica enmig de les muntanyes just sota la serra del Montsec, que és un tipus de muntanya prepirinenca, d'est a oest. Els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han erosionat una via rectangular travessant la serra, formant així els congostos de Terradets i Mont-rebei, que divideixen la muntanya en tres parts ben diferenciades: Montsec de Rúbies a l'est, el Montsec d'Ares al centre i al Montsec de l'Estall a l'oest. A la part sud del Montsec d'Ares s’extén paral·lela a ella i als seus peusla Vall d'Àger. Es caracteritza pels camps d’ametllers i oliveres i també conreus de cereals. La seva situació privilegiada, protegida de la freda intempèrie pirinenca, es tradueix en un microclima continental mediterràni agradable.

Com arribar a la Vall d'Àger en cotxe

== Vol lliure ==

La Vall d'Àger és un àrea de vol lliure excepcional. Aquest lloc és molt especial ja que, igual que els Alps, aquí s’hi produí una enorme zona de plecs quan les plaques continentals van xocar centenars de milions d'anys enrere. El lloc té una formes rocoses completament diferents a la majoria de les altres zones de vol. Una cosa així com en una pel·lícula de l’oest americà. Roques multicolors, agulles i muntanyes són a tot arreu, des del vermell fosc a gairebé el marbre blanc. Aquest lloc va ser com la meca per als parapentistes i ala-deltes en els anys 90.

Els experts pilots locals afirmen que per a l'ús fàcil de les tèrmiques el temps millor o el 'més fred' de l'any és cap a finals de setembre. En dies bons és possible assolir entre 800 kaj 1000 metres sobre la base de llançament, (o sigui, 2300 a 2500 m sobre el nivell del mar). El principal vent a la Vall és suau de l'oest i sobre els plans per damunt de la part posterior del lloc de llançament és un molt suau vent de cua (del sud) en direcció cap al següent camp de destí.

Els parapentistes es van enamorar d'aquest lloc, ja que poden aterrar a tot arreu. El lloc de llançament està directament sobre d'Àger a 15 minuts de camí. Té una confrontació al sud i l'altitud de sortida és de 1560 metres. Els corrents tèrmics en general comencen al voltant del migdia. El lloc de llançament és enorme i hi ha espai per aproximadament 120-150 parapentistes, i és fàcilment accessible. Hi ha llocs fàcils per a aterrar en tota la vall, per això el lloc és perfecte per a pilots amb poc temps de vol.

Parapents al costat de l'Observatori

== Paisatge i geologia ==

El Montsec es compon de capes sedimentàries que s'originen en el secundari, que coincideixen i es barregen amb els sediments del terciari i quaternari. Aquí és un lloc ideal per a excursions d'estudi científic; els desenterraments rocosos inusuals són visitats regularment pels geòlegs de molts països, per causa del seu valor educatiu excepcional. Punts d'interès especials es troben a la Règola, la Baronia i la "Pedrera" (pendent) de Rúbies.

També de gran interès és el paisatge local, que podria ser impressionantment majestuós, com el congost de Mont-rebei, o la pacífica solitud, com les petites valls al voltant de la Mare de Déu de Colobor.

Montrebei

== Història ==

A la vall d'Àger hi ha molta història acumulada. No hi ha una certesa sobre les colònies ibèriques ni dades precises sobre l'època romana; però la vall havia de tenir un paper important segons mostren els vestigis conservats. La història de la vall està lligada al caràcter de la regió, amb la seva situació ideal, cosa que la va portar a un domini feudal centrat en el castell, i la va conduir al desenvolupament d'una gran ciutat, que va ser la seu del vescomte, en el comtat més gran d’Urgell (del segle 11è al 15è). Aquesta importància a l'Edat Mitjana es deu a l'evolució de l'obra d'Arnau Mir de Tost, que va conquerir la vall als àrabs en el segle 11. I aquesta florida cultural es reflecteix en l'evolució de la pròpia ciutat, que encara conserva un encant pintoresc, no només pel seu patrimoni arquitectònic, que es cita a continuació, sinó també pels seus carrers costeruts i voltats de cases segons l’estil rural prepirinenc. Com a sub-comarca, gaudeix d'una vida econòmica, fins fa molt poc mantenint les fires de primavera i tardor i mercat dels diumenges, que va unificar les persones de tota la vall. Durant el segle 18 que va gaudir d'un segon període de creixement econòmic, que es reflecteix en el desenvolupament urbà d'aquest període. El carrer Sant Martí evoca això, amb l'exemple notable de la casa de la família Portolà. Aquí va néixer Gaspar de Portolà i Rovira (1717-1786), el fundador i primer governador de Califòrnia.

== Patrimoni artístic ==

La vall d'Àger té un ric patrimoni artístic, la majoria del qual es troba a la mateixa ciutat. Aquí es pot visitar el castell que té una sèrie d'importants relíquies, incloent les restes de la muralla, possiblement mora, l'església capitular del segle 11, el claustre del 14, i la casa capitular del segle 16. També hi ha l'església parroquial, que en la seva estructura harmonitza els al estils romànic, gòtic i neo-clàssic i tresoreja una pila baptismal, que és una adaptació d'un sarcòfag romà del segle tercer. Les restes de la muralla medieval de la ciutat també són notables. Al municipi, però fora de la vila d’Àger, hi ha un grup d'edificis a Cas, amb una torre de vigilància i l'església romànica (segles 11 i 12), les torres de Fontdepou i Masos de Millà (segles 10 i 11); la finca "del Rei" a Vilamajor (segle 13); la pintoresca ermita de la Pertusa prop de Corçà (segles 11 - 12), el magnífic castell de Sant Llorenç del Montsec (segle 11), i també menys importants, però encara lluny de ser residus d’ interès arquitectònic, a Montaspre, Claramunt, Mallabecs, Escumó i les parts supervivents de la Via Romana que anava a Balaguer.

Arcades de la Col·legiata