2013, er an dera tripla commemoracion
ena Val d'Aran

Er an 2013 non serà cap un an coma es auti entara Val d'Aran. Enguan, en aqueth sens, se celèbre quauques efemerides en país, pr'amor qu'es capricis dera istòria an volut que fòrça eveniments basics entà Aran e entà Occitània se sien passadi, justaments, pendent eth tretzen an de diferents sègles. Per aquera rason, es autoritats deth Conselh Generau d'Aran an premanit ua seguida d'actes commemoratius que s'amiaràn a tèrme pendent tot er an.

Comencem. En an 1213, se lutèc e se perdèc la famosa Batalha de Murèth, qu'era armada occitanocatalana i siguèc vençuda pes fòrces dera crosada francesa de Simon de Montfòrt. Eth rei catalan Pèir II trobèc era mòrt dauant es muralhes de Murèth, mentre qu'eth comte Ramon VI de Tolosa e es auti nòbles occitans veigueren frustrades es sues esperances d'escapar deth jo francés e de bastir ua entitat politica qu'abastèsse una partida importanta d'Occitània. Damb aquera desbranda trista, França s'emparèc definitivament des territòris occitans; e Catalonha, aliada tradicionau des òmes e des hemnes dera lengua d'òc, virèc es sòns uèlhs entara Mediterranèa.

Un sègle dempús, en 1313, eth rei Jaime II d'Aragon autregèc ara Val d'Aran era Querimònia, eth privilègi que configurèc e donèc legitimitat as drèts istorics dera Val. Eth rei ordenèc de compilar ar escrit toti es usatges e costums aranesi entà balhar-los ua vigor legau, e ath madeish temps autrejaue mès privilègis e drèts as autoritats dera Val. Per exemple, era Querimònia qu'autrejaue era liura e franca possession as aranesi des sòns bòsqui e montanhes, dera aigua, dera pesca e dera caça, e tanben qualques exempcions d'impòsti ath delà dera reconeissença deth regim economic tradicional. Mès, sustot, era Querimònia liguèc Aran ara corona reiau de Barcelona, en evitant atau eth risc qu'era val e tombèsse enes disputes feudaus entre senhors.

Mès i a encara mès efemeridas de celebrar enguan. En 1513, en Hòs, se signèt eth Tractat deth Plan d'Arrem de Lies e Patzeries entre un ensemble de vals e de viles des dus costats des Pirenèus. Er acòrd generau establie e sageraue era patz entre aqueri territòris, encara qu'es reiaumes d'Espanha e França se declarèssen era guèrra. En conseqüéncia, se garentie es relacions economiques, sociaus e pastoraus entre es vals, e s'asseguraue eth drèt de passatge e transit pera zòna. Çò de mès important ei qu'eth tractat, redigit en occitan, foguèt ratificat posterioraments pes monarques espanhòu e francés.


Organitza:

Col·labora:

Conselh Generau d’Aran

Segueix-nos a:

Facebook