Un quasi-congrés llibertari

Els esperantistes catalans fan el seu congrés cada dos anys, però fan quasi-congressos més sovint. Entre el 22 i el 25 d’abril l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) vs organitzar un seguit d’esdeveniments sobre el moviment llibertari esperantista.

Dimecres 22 d’abril, l’editor de l’associació SAT-eH esquerra i esperanto, Pedro Sanz, va explicar als assistents la història interna del llibre Memorindaj anarkiistoj kaj anarkiisma esperantismo (Anarquistes memorables i anarquisme esperantista). Després, Miguel Fernández, que ha compilat, comentat i traduït els textos, va explicar el contingut del llibre: dos assajos de Frederica Montseny sobre Anselmo Lorenzo i Max Nettlau i "l’internacionalisme proletari i les llengües planificades" de Dolors Marin. Aquesta darrera part va aparèixer en castellà dins el llibre Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España (2010) i destaca el rol de l’esperanto (i també de l’ido) dins l’enorme moviment llibertari que hi va haver a l’estat espanyol.

Com és habitual quan en Miguel fa una xerrada, va fer cantar els presents que van entonar plegats Ek al barikadoj! i Idoj de l’popolo!, (A las barricadas i Hijos del pueblo), quasi-himnes anarquistes que en Miguel ha traduït del castellà a l’esperanto.

La presentació va tenir lloc a
l’Espai Obert al barri de Sants i en acabat els participants van anar a La Taverna del CAT, a Gràcia, on s’hi feia el concert Kantoj en Esperanto de Xevi Rodon (guitarra i veu) i Àngel Ribas (acordió). Rodon va començar amb un valset en homenatge a Hermínia Puigsech, una miliciana de Mataró. Van seguir cants de la guerra d’Espanya com En la fronto de Gandesa, cançons antimilitaristes com La dezertoro o cançons internacionalistes com Jen nia mondo. També en Miguel Fernández va cantar amb en Xevi Vortoj por Julia i Kanto al la liber’.

El 23, diada de Sant Jordi, els carrers de Catalunya s’omplen de roses i de llibres. Esperanto*CAT, com de costum, va participar a la diada amb la seva parada a la Rambla. Miguel Fernández va signar els seus llibres als que els compraven i el mateix va fer Pedro M. Martín Burutxaga amb el seu Petit refranyer català-esperanto. Com l’any passat, durant tot el dia hi van tenir lloc classes d’esperanto de cinc minuts, que van desvetllar la curiositat dels passavolants de la Rambla. Molta gent que no coneixia la llengua, s’hi va interessar.

Divendres a les sis del vespre, els esperantistes es van tornar a trobar a la plaça Catalunya. L’historiador Dani Cortijo ens va fer passejar per la Rambla i ens va ensenyar l’empremta del moviment llibertari i anarquista a la ciutat, des de la visita de Fanelli el 1868 fins al fracassat intent d’atemptat contra Franco el 1947. Cortijo va mostrar els llocs dels dies revolucionaris de juliol de 1936 i les batalles entre comunistes i anarquistes dins el bàndol republicà el maig de 1937.

Algunes hores abans, Joan Català debatia sobre "la llengua perfecta" al programa Para todos de la televisió pública espanyola. També hi van aparèixer Museu d’Esperanto de Subirats i María Villalón cantant La pluvo al darrer congrés espanyol d’esperanto a Ronda (Andalusia).

Dissabte dia 25 va tenir lloc la vetllada artística a l’Espai Obert. La coral de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec va cantar en esperanto Ek al barikadoj! i Al Durruti. Diversos esperantistes catalans van cantar i recitar. Un sopar de germanor a Sants van posar punt i final a una setmana memorable.

Article aparegut en esperanto al blog Esperantaj bitoj.