Ofrena floral a Francesc Ferrer i Guàrdia: homenatge al pensament lliure i internacionalista

El pròxim 13 d’octubre de 2024 es compliran 115 anys de l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, un dels pedagogs i lliurepensadors més destacats de la seva època, fundador de l’Escola Moderna. La seva mort, a mans d’un tribunal militar després d’una condemna injusta per la seva suposada implicació en la Setmana Tràgica de 1909, va marcar un moment tràgic en la lluita per l’educació laica i racionalista. Ferrer i Guàrdia va ser acusat sense proves sòlides i afusellat al castell de Montjuïc.

Per a commemorar aquest trist aniversari, el dilluns 14 d’octubre de 2024 tindrà lloc una ofrena floral enfront del monument dedicat a la seva memòria, situat a l’Avinguda de l’Estadi de Barcelona. L’acte, organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, comptarà amb diverses intervencions institucionals i la participació de figures destacades del món educatiu i cultural.

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un visionari que creia fermament en una educació alliberadora, lliure de dogmes religiosos o imposicions estatals. El seu projecte, l’Escola Moderna, va ser un intent radical de crear un sistema educatiu basat en la raó, la ciència i el pensament crític, amb l’objectiu de formar persones autònomes i amb esperit crític. En aquest context, la vinculació de Ferrer i Guàrdia amb l’esperantisme cobra tot el sentit.

Tot i que no es pot afirmar amb certesa que Ferrer i Guàrdia parlés o ensenyés esperanto en vida, les seves idees i valors estaven en harmonia amb els ideals del moviment esperantista. L’esperanto, creat per L. L. Zamenhof, va néixer amb la voluntat de ser una llengua internacional que fomentés la comprensió i la fraternitat entre els pobles, un objectiu que també compartia Ferrer i Guàrdia en el seu projecte educatiu. Així, després de la seva mort, moltes escoles inspirades en el model de l’Escola Moderna van incorporar l’esperanto com a part del seu ensenyament.

L’Associació Catalana d’Esperanto (KEA), que participarà en aquesta commemoració, vol destacar la rellevància del llegat de Ferrer i Guàrdia en el context dels valors internacionals que promou l’esperanto. Ambdós projectes comparteixen una mateixa visió: superar les divisions artificials entre nacions, llengües i cultures per avançar cap a un futur més just i equitatiu. Tal com Ferrer i Guàrdia veia l’educació, com un mitjà per alliberar els infants de les influències dogmàtiques, l’esperanto es presenta com una eina per trencar les barreres lingüístiques i afavorir el diàleg i la convivència entre pobles.

Reivindicar la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia avui dia és, també, recordar la vigència d’una educació basada en la igualtat, el respecte per la diversitat i la cooperació internacional. En un món encara marcat per divisions nacionals i culturals, el seu llegat continua inspirant aquells que creuen en la força transformadora de l’educació per construir una societat més oberta, col·laborativa i solidària.
El projecte educatiu de Ferrer i Guàrdia, que rebutjava qualsevol tipus d’autoritat imposada, tant estatal com religiosa, ressona amb els ideals de llibertat individual i associació voluntària. L’esperantisme, per la seva banda, sovint ha estat vist com una eina per superar les jerarquies polítiques i culturals, en favor d’una fraternitat global basada en la cooperació lliure entre individus.
Aquesta ofrena floral no només ret homenatge a una figura clau en la història de l’educació, sinó que subratlla el seu compromís amb un món on les fronteres i les barreres imposades són superades a través de l’educació i el diàleg intercultural. Francesc Ferrer i Guàrdia, en la seva lluita per una educació lliure i emancipadora, continua sent un referent per a aquells que treballen per un futur sense jerarquies, on la comprensió mútua sigui la base de la convivència entre els pobles.

Per a Ferrer i Guàrdia, l’educació havia de ser un motor de canvi social, on els infants poguessin créixer lliures d’influències religioses i polítiques. Després de la seva mort, l’esperanto es va incorporar al projecte pedagògic que ell havia iniciat, com una eina per fomentar el diàleg internacional i la convivència entre cultures. El seu compromís amb una educació basada en la raó i la ciència reflectia ja una visió d’un futur més just i integrador.

Reivindicar Ferrer i Guàrdia és posar en valor una educació que transcendeix fronteres i divisions socials, promovent la igualtat i el respecte per la diversitat. El seu llegat continua inspirant aquells que creuen en la capacitat de l’educació per construir una societat més oberta, col·laborativa i equitativa, on la comprensió mútua sigui el fonament de la convivència entre pobles i cultures.