Objectius, valors i principis

L’Associació Catalana d’Esperanto vol expressar els seus objectius, valors i principis. La nostra acció es basa en l’aplicació dels drets reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans, en la Declaració Universal de la Diversitat Cultural, en la Declaració Universal de Drets Lingüístics i en el Manifest de Praga, sorgit dins l’àmbit de la comunitat esperantista. Per tal d’assolir els nostres objectius, com a part viva del poble, treballem conjuntament amb el teixit social del país, així com col·laborem amb les institucions, sense perdre la nostra independència i identitat.

Objectius de l’Associació

  1. Promoure en l’àmbit dels territoris de llengua catalana l’esperanto, com a llengua auxiliar internacional neutral, com la millor opció de democràcia lingüística, que garanteix els valors dels drets lingüístics, de la diversitat lingüística i del dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents
  2. Promoure en els territoris de llengua catalana l’ús de la llengua pròpia i difondre la cultura catalana arreu del món i el coneixement d’altres cultures per mitjà de l’esperanto

Valors de l’Associació

  1. Els drets lingüístics, entesos com a complement indissoluble dels drets humans
  2. La diversitat lingüística, entesa com a una part essencial de la diversitat cultural
  3. El dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents, com a mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de la pau

Principis de l’Associació

En la nostra promoció dels drets lingüístics considerem que:

  1. Els drets lingüístics, desenvolupats a partir dels drets humans, són un element cabdal de la llibertat i la pau.
  2. La igualtat de drets lingüístics dels individus i de les comunitats és fonamental per a aquest objectiu. Res no ha de fer considerar que hi ha idiomes més aptes que altres per a determinats usos, tot i que els estrats socials més privilegiats de les comunitats hegemòniques i de les assimilades sovint indueixen a molts a creure-ho pel seu poder econòmic, polític i militar o pel seu prestigi.
  3. La diversitat és garantia de riquesa cultural. Les innombrables formes de fer i de dir formen part del patrimoni comú de la humanitat, tresorejat durant milers d’anys. Volem contribuir a la preservació de la diversitat cultural i, en particular, de la lingüística.
  4. La comunicació entre les diferents col·lectivitats és necessària per a un coneixement mutu, que ajuda a la llibertat de cadascuna d’elles, la qual cosa és fonament de pau. La fluïdesa de comunicació entre les col·lectivitats incrementa el sentiment de solidaritat i alhora facilita que les diferents cultures s’enriqueixin mútuament. Volem contribuir al fet que els fluxos d’informació esdevinguin veritablement multilàters.
  5. Considerem insuficient la pretensió de corregir el quasi monopoli d’una llengua nacional en la comunicació mundial per un oligopoli d’unes quantes llengües.
  6. Considerem la divisió conceptual i valorativa entre llengües internacionals, nacionals i regionals una manifestació d’imperialisme lingüístic. Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües.
  7. L’ús d’una llengua auxiliar internacional neutral, o interllengua, no ha d’influir de forma negativa en els usos diaris de les comunitats lingüístiques i s’ha de reservar, mitjançant la conscienciació adequada i unes polítiques lingüístiques adients, per a funcions específiques, per no malmetre l’equilibri ecològic entre aquelles. Tot allò que puguin fer les llengües locals, no ho ha de fer la interllengua global.
  8. Per a contribuir a aquest equilibri, considerem necessària una discriminació positiva per a aconseguir la normalització lingüística de les llengües minoritzades en el seu àmbit o territori propi i així defensar la diversitat lingüística. Així mateix, reivindiquem el dret a l’aprenentatge de la llengua materna dels immigrants, incloent-lo en el dret a la mobilitat de les persones.
  9. L’ús d’una interllengua neutral, al costat de la pròpia, no exclou sinó que afavoreix el d’altres llengües gràcies a l’estalvi de temps en l’aprenentatge d’una llengua pont i a la difusió de la consciència d’igualtat, valoració i respecte per la diversitat lingüística: creiem convenient promocionar l’aprenentatge de llengües estrangeres, especialment les properes geogràficament i culturalment. El poliglotisme passiu és una bona opció per a permetre la comprensió de més llengües, sense malmetre la pròpia.
  10. L’ús d’una interllengua neutral i fàcil és important, però no suficient per si sol. Si bé és una demostració pràctica de la igualtat entre les llengües i constatem que aquesta visió equitativa arrela en bona part dels parlants de l’esperanto, considerem que és important continuar educant en els valors de la diversitat i de la igualtat de drets, en particular dels lingüístics.

Barcelona, 1 de març de 2008

Estatut

Estatuts 2017