Les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d’esquerres vinguts d’arreu del món per lluitar contra el feixisme a la guerra civil espanyola a favor de la II República. Foren creades l’any 1936 a Moscou, amb la seu de reclutament internacional a París i combateren fins l’any 1938 en què foren dissoltes.
Els brigadistes provenien de 54 països diferents i en la seva immensa majoria no eren pas soldats sinó joves treballadors idealistes de l’àmbit de l’esquerra reclutats fonamentalment pels partits comunistes.
Esperantistes a les Brigades Internacionals
Molts dels esperantistes entre els participants a l’Olimpíada Popular del 36, s’integraren al bàndol republicà en esclatar la guerra. Aquí hi trobaríem les arrels dels intents d’organitzar un batalló de brigadistes esperantistes.
Tot i que l’existència de l’esmentat batalló no és del tot segura, sí que trobem documentada la participació de nombrosos esperantistes entre les files dels brigadistes i de l’ús de l'esperanto com a eina de relació entre ells i amb espanyols d’arreu.
Esquerra
Cartell cridant els esperantistes a actuar contra el feixisme.
Dreta
Comunicat de Premsa en esperanto de la Generalitat de Catalunya (1937).
Els més coneguts esperantistes membres de les brigades internacionals foren l’escriptor alemany Ludwig Renn, comandant del batalló Thälmann i fundador de l’Associació Internacional d’Escriptors Esperantistes Revolucionaris; l’austríac Franz Haiderer, que enviava escrits en Esperanto a Txecoslovàquia, on eren traduïts i publicats a la premsa local. Una activitat semblant la dugueren a terme el polonès Władysław Lekowski o el búlgar Nikola Mladenov.
Així mateix hi ha constància de la utilització de l’esperanto com a mitjà de comunicació escrit dins de les brigades internacionals en documents diversos i en la correspondència internacional fins al punt que existí un servei de censura en llengua internacional.
Durant el congrés, en farem un acte de record i homenatge al Fossar de la Pedrera, fossa comuna on hi ha enterrats més de 4000 represaliats del franquisme.
