DOSSIER DE PREMSA

RESSENYES

RESSENYA DE LA REVISTA MONATO SOBRE SOJLE DE LA KLARA TEMP'

CONCERT DEL GRUP CATALÀ KAJ TIEL PLU A TOLOSA DE LLENGUADOC

"ESPERANTO AKTUELL 2/01" (revista de l'associació d'esperanto d'Alemanya)

RECLAMS, Revista occitana de Gascunya

Per començar deixeu-me que confessi el meu fanatisme envers la música tradicional i medieval del sud d'Europa, la qual és la que bàsicament conté aquest àlbum. Tant la meva familiaritat com el meu gust cap a aquests estils em predisposen a gaudir profundament de l'encert de la traducció d'aquests estils a la llengua internacional. Així doncs m'emociona poder reportar que aquest grup de músics catalans han triat bé el material, l'han traduït poèticament i l'han desenvolupat artísticament amb un resultat entusiasmant i brillant.

L'àlbum comença amb una cançó en una altra "llengua internacional": música sense paraules; una peça anomenada "cantiga" segons la tradició medieval espanyola. Un enregistrament que empra la guitarra i el violí, mencionant repetidament el tema sobre un coixí rítmic de percussió manual. Un començament bonic.

Els dos temes que segueixen són de la tradició trobadoresca d'Occitània. Ambdues peces proven que la poesia i la lírica romàniques passen bé a l'esperanto. "Kiam najtingalo kantas" i "Sojle de la klara temp'" capten perfectament l'aroma de l'amor cortès trobadoresc als inicis de la glòria de l'antic renaixement europeu. El cantant principal (la identitat del qual no és especificada al llibret) té una matís de veu ben adient per a aquest estil.

Segueixen dues cançons ben exòtiques de la tradició dels jueus catalans que van conservar barreges lingüístiques: "Malfermu belulino" és una cançó originalment en sefardí (llengua romànica paral·lela al jidish germànic), i "Al fianc'" on tornades en hebreu segueixen versos en català.

Els músics presenten un aroma d'espècies exòtiques en una mescla harmònica que emocionarà fins i tot a aquells que mai han escoltat aquesta font de riquesa de tradició gitana.

Seguidament Kaj Tiel Plu presenten tres cants tradicionals, dos de catalans i un d'occità. Acaben l'àlbum amb una cançó patriòtica de la guerra civil d'Espanya. Aquest darrer grup de cançons tenen més aroma espanyol que les altres peces: em trobo somiant en paella i Freixenet quan les sento. A tots aquells que no coneguin aquests estils musicals, els he de dir; generalment; que les melodies són memorables, els arranjament simplement elegants i els fons rítmic emocionant. Subtilment podria dir que la instrumentació no és "autèntica" per l'ús de guitarra enlloc de llaüt, i de violí i violoncel enlloc de violes de gamba; però això ja seria buscar-li els treus peus al gat, puix això és, de fet, un transport encertat de la poesia antiga cap a la llengua moderna i paral·lelament l'antiga estètica musical a instruments moderns.

M'omple de goig que els editors hagin inclòs tots els textos també en les llengües originals. Això és un ajut meravellós als lingüòfils interessats en les antigues llengües d'Ibèria. 

Miko SLOPER (Berkeley, Califòrnia)

RESSENYA DE LA REVISTA MONATO SOBRE SOJLE DE LA KLARA TEMP'

Un grup de nou catalans, Kaj Tiel Plu, presenten nou cançons amb flauta i mandolina, amb percussió i violí, amb violoncel i, evidentment, amb veu. Tracta de cants majoritàriament medievals, del temps dels trobadors, bàsicament catalans i occitans, però també un de castellà, un de sefardita, un dels jueus catalans, i fins i tot una cançó popular de la guerra civil espanyola (1936-1939). L'amor cortès és el tema comú, i sense cap mena de dubte, aquest disc és molt adient com a una introducció en esperanto cap a la música d'aquesta mena i d'aquesta època per a la gent que no la coneix. Al costat de la traducció a l'esperanto cantada, al llibret s'hi poden llegir els textos en les llengües originals. Es pot veure que de cops s'ha traduït poc fidelment o massa ràpid.

Jorge Camacho

CONCERT DEL GRUP CATALÀ KAJ TIEL PLU A TOLOSA DE LLENGUADOC

Pes festejar dignament el naixement del Dr. L.L.Zamenhof, el centre cultural d'esperanto de Tolosa de Llenguadoc va convidar uns músics molt boníssims a una presentació pública, el 16 de desembre de 2000

KAJ TIEL PLU, consistent en vuit joves músics de Barcelona, es va especialtzar en l'estil trobadoresc. Presenta cants tradicionals de Catalunya, Occitània, Ibèria i fins i tot de la cultura sefardita (dels jueus en diàspora procedents d'Espanya)

Aquell vespre a Tolosa, només van poder-hi assistir 6 membres, la Mónica, l'Elena, el Xavier, el Josep Maria, el Ferriol i el Pau.

El públic va ser nombrós, tot omplint el saló del casal cultural de joves, i càlidament van aplaudir tots els cants, cada cop més emotius. Els cants tenien diversos temes: amor cortès, presons, consells al jueu que es casa,  pelegrinatge a Montserrat, fins i tot la guerra civil espanyola (La Fronto de Gandesa) i per acabar les cançons occitanes "los caulets" i "se canta". Per presentar les cançons, i de cops per traduir, van emprar diverses llengües a part de l'esperanto: l'occità i el francès. La tècnica del grup Kaj Tiel Plu barreja veus, en solitari o en duet, instruments melòdics (flauta, violí i violoncel), percussions, tamborí, darbuka i guitarra. El resultat va captivar el públic fins l'emoció.

Durant la primera part del concert, el cantant italià Gianfranco Molle va presentar les seves cançons en esperanto. Acompanyat per la seva guitarra, Gianfranco va interpretar cançons pròpies, sobre amor, guerra, la mare vietnamita, la caputxeta verda (que se la va menjar el llop), sobre el moviment esperantista i les seves ridiculeses, i al final un poema de Marjorie Boulton sobre la pau.

El vespre va començar amb un àpat festiu a base de peix, amanida, pastissos i postres tot cuinat a casa per esperantistes tolosencs que va omplir els ventres dels esperantistes i simpatitzants. Només el concert va ser obert al públic general que va poder, així, descobrir quelcom sobre la nostra llengua i es van poder informar en una taula que hi havia al respecte.

Claude FRESSONNET kaj Jeanne-Marie CASH

"ESPERANTO AKTUELL 2/01" (revista de l'associació d'esperanto d'Alemanya)

Cal que us adverteixi: aquest cop, l'àlbum que ressenyo, no és de música rock sinó una altra cosa ben diferent! A mode de pròleg podria dir que tracta de cants d'Espanya. Tot i que els termes "folclore" i "música popular" indiquen tradicionalment una mena de música no massa agradada pels joves i que sovint trobem avorrida, aquesta obra va captar de debò la meva atenció!

Quan escolto el CD "Sojle de la klara temp'", vénen al meu cap imatges de l'edat mitjana tal i com me la imagino segons algunes películes i llibres fantàstics; és a dir, amb elements molt romàntics i elegants, i no pas com me l'imaginaria racionalment segons les lliçons d'història a l'escola. Només hi ha una cançó que em fa venir al cap una altra cosa, i és la sublevació contra les dictadures.

Els magnífics bards, que fan música, s'anomenen "Kaj Tiel Plu" i són un octet (!) de Catalunya. Pel que fa a la qualitat la seva música és comparable als millors i més famosos grups en Esperanto "Persone" i "Kajto". El so és boníssim, i les veus són majoritàriament molt clares i de bon entendre. Tot això no meravella tant si se sap que el grup, en la seva formació originària com a duet, va ser fundat el 1986 i va anar creixent durant els anys. Així doncs el que hom sent són músics experts i no pas aficionats.

Omple de goig el fet que han trobat un bon balanç entre el ritme i la melodia, entre les balades i els cants que fan ballar. El repertori de "Kaj Tiel Plu" conté cants occitans, catalans, castellans, trobadorescos, jueu-catalans i sefardites. (Els sefardites són els jueus que vivien a Espanya i Portugal a l'edat mitjana). Hi ha un cant que realment és d'un altre període, es tracta d'un cant de la guerra civil espanyola, tanmateix també és una cançó popular.

 "Sojle de la klara temp'" mostra a l'oient moltes cultures diverses. Encara em fa més content que han posat totes les lletres, tant la traducció a l'Esperanto com les versions originals al llibert del CD. M'agraden molt també les il·lustracions, sobretot les que hi ha a ambdues cares de la caixa del CD. Aquest àlbum en Espeanto m'agrada moltíssim, no només per la seva altíssima qualitat musical, sinó també perquè és molt interessant per a mi com a esperantista, tot despertant-me la meva atenció i interès per altres llengües i cultures. 

 DJ Kunar

RECLAMS, Revista occitana de Gascunya

Kaj Tiel Plu

El nom no és pas gaire occità, però en fan de promoció de l'occità

Un dia, vaig sentir un lingüista suís, Lausanne, que ens va explicar, a Bordeus, que l'esperanto era més parlat a Àsia que a Europa, després que era un instrument per matar el monoteïsme lingüístic [no em digueu pas que tinc fixació amb els francesos, em refereixo també als anglesos] tot ajudant a aprendre una llengua fàcil, i així multiplicar les ganes d'adquirir coneixements lingüístics, pel bé de cada ciutadà d'aquest planeta. Perquè aprendre llengües [1] és fàcil!

El grup ha triat reviure cançons catalanes i occitanes, associades a músiques medievals (en temps de guerra això fa plaer i prepara la pau).

La producció és catalana, del Principat [Barcelona]. La distribució és occitana [Dòna-vila]... Per fi un producte occitano-català!

I quan hom parla de l'edat mitjana, hom parla de la corona d'Aragó... el sentim clarament dins tot el CD, aquell reialme perdut.

"Sojle de la klara temp'" [heu llegit "A l'entrada del temps clar"] és el primer CD del grup. El grup es va formar a Montpeller el 1998, en el marc del congrés esperantista mondial.

I després d'aquests temps clars, hem perdut força nosaltres a Occitània; és segurament perquè el CD s'acaba amb una versió en esperanto d'un cant popular de la guerra civil hispànica: "En la fronto de Gandesa", heu llegit "En el front de Gandesa".

Cal que us aconselli: compreu aquest CD!

Jacme Delmas

[1] Llevat del francès, perquè els francesos són complicats!