Viatge als límits de la ment

L’anomenada hipòtesi Sapir-Whorf sobre la interdependència
entre llengua, cultura i pensament, a més de tenir una certa
incompatibilitat històrica i filosòfica amb el moviment per
una llengua internacional neutral, mai no va ser formulada pel
mateix Edward Sapir, el qual tanmateix va ser molt actiu en
aquest moviment. Tot i que mai el va poder realitzar, el seu
projecte interlingüístic resulta d’un gran interès i modernitat,
ja que intenta superar el marc occidental, capgira els criteris
de perfecció lingüística i revalua característiques pretesament
negatives com l’ambigüitat i la simplicitat, bo i anticipant controvèrsies
posteriors dins de la comunitat esperantista. Alguns
d’aquests valors van ser posats en pràctica en el projecte
contemporani de l’anglès bàsic de Charles K. Ogden, amb qui
Sapir va mantenir un diàleg intel·lectual constant. Finalment,
l’obra de Sapir i el seu debat amb Ogden contenen intuïcions
encara valuoses sobre els obstacles psicosocials en la difusió
d’una llengua internacional construïda.

Llegiu l’article complet a:
https://www.esperanto.cat/web/Num-357-123?lang=ca