30/11/2010

Bosnio, jarcento da emocio

A mitjan tardor de 2010 els esperantistes bosnians van celebrar el seu primer centenari i, en ocasió d’aquesta efemèride, van organitzar a Sarajevo una taula rodona sobre els aspectes lingüístics i culturals de la Unió Europea. Nombrosos i importants dirigents i membres del moviment esperantista hi van ser convidats a participar i debatre: Dr. Fabrizio Pennachietti, Dr. Michael Duc Goninaz, Zlatko Tišljar, István Ertl, Đorđe Dragojlović, Maria Butan, Nikola Rašić, Bardhyl Selimi, Eduard Kusters i jo mateix, sens dubte més per l’íntima relació d’amistat que de temps uneix els nostres pobles que no pas per les meves capacitats personals sobre el tema debatut.

L’esdeveniment no solament va ser molt interessant per l’alt nivell dels participants i la riquesa de les comunicacions, sinó també per la impressionant bona organització, provada diverses vegades, fins i tot en les més difícils condicions. L’elecció del tema tampoc no va ser fruit de l’atzar sinó que encaixava perfectament amb l’estratègia intel·ligentment preparada per tal d’implicar el moviment esperantista en els temes més delicats i que desperten més interès per al públic general, de forma que, en fer-ho, subtilment s’identifiqui la idea d’una llengua internacional amb els moviments capdavanters més importants.

Les emocions va tenir un paper central durant tot l’esdeveniment, tal com ha de ser en commemoracions d’aquesta mena. Les primeres notes de Bembaša amb l’encisadora veu de Lejla Jusić ens va emocionar a tots de cop i això va ser solament l’inici. Les llàgrimes encara no havien tingut temps d’assecar-se que ens en queien de noves. Senad Čolić va resumir els cent anys d’activitat en una conferència excel·lent en què va mencionar a tothom i va posar de relleu el difícil però ferm camí fet pels esperantistes bosnians. L’esmentada amistat entre bosnians i catalans va trobar una nova ocasió per mostrar-se quan els organitzadors van repartir diplomes a tots els col·laboradors: el diploma que va ser presentat de forma més emotiva fou el de la nostra associació que també celebra el seu primer centenari.

No podia mancar en aquesta commemoració la mirada al futur i res podia ser més prometedor que la inauguració al centre de la ciutat de la nova seu, la primera després de la guerra, que ha de jugar el paper d’excel·lent punt de partida per començar a caminar cap al segon aniversari, camí que seguirem fent en paral·lel.

Ligita dokumento

Kunhavi

Arĥivo de novaĵoj