“Després del meu viatge a Catalunya vaig començar a reaprendre la meva llengua pròpia”

Hola! Sí, sóc de Kazakhstan. Al Kazakhstan hi ha dues llengües: la llengua estatal (el kazakh) i la llengua oficial (el rus). Legalment el kazakh és prioritari davant del rus.Però, de fet, hi ha una gran quantitat de diferents àmbits on només s’utilitza el rus.

Per exemple, la major part de les pàgines web del Kazakhstan es troben només en rus, el 99% de les pel·lícules en les nostres sales de cinema estan en rus, fins i tot el nostre president (que “regna” des de l’època soviètica) té les seves sessions i debats principalment en rus … En kazakh només fa discursos al poble preparats prèviament, però està clar que viu en llengua russa, i no es preocupa pel destí de la llengua.

Els kazakhs són el 65% de la població del Kazakhstan (a més a més dels kazakhs, hi ha habitants d’altres pobles, que viuen aquí des de l’Imperi Rus o des de l’època soviètica, els quals no es consideren kazakhs a si mateixos, sinó ciutadans del Kazakhstan). La majoria d’aquesta gent d’altres pobles no sap gens la llengua kazakh. Ni molts dels kazakhs tampoc la saben.

A més, aquí hi tenim una enorme barrera psicològica (sobretot al nord del país): es considera que a una persona desconeguda se li ha de començar a parlar només en rus. Al nord, fins i tot els kazakhs, que tenen arrels kazakhes, es poden ofendre si algú se’ls dirigeix en kazakh. Molta gent del nord i de les principals ciutats del sud, fins i tot se senten orgullosos de no ser capaços de parlar la llengua kazakh, i parlen només en rus. A causa d’això, algunes persones bilingües que poden parlar bé el kazakh i el rus, sovint se senten avergonyits quan parlen en kazakh, els monolingües russoparlants els han convençut que la llengua russa és més noble. I els kazakhs que parlen només en llengua kazakh cada vegada són més escassos.

Ningú discuteix sobre aquest tema: els monolingües russoparlants i els bilingües no veuen el problema, i els monolingües kazahparlants són massa pocs per influir-hi. Hi ha algunes persones que es preocupen per la llengua, però no són suficients per canviar la situació.

Tot i això, la situació actual de la llengua kazakh és millor que en l’època soviètica, però encara lamentable. Perquè a més hi ha un altra greu problema:

Més i més persones estan parlant kazakh gràcies a un augment de les escoles kazakhes, però en realitat això no és kazakh, això és un híbrid detestable de la gramàtica kazakh i del vocabulari rus. Els kazakhs poden no entendre’t, si els parles en llengua kazakh autèntica. T’imagines quina absurditat? Ara, molt rarament es pot sentir als carrers la llengua kazakha pura, afortunadament a la radio i la televisió es parla correctament.

Penso que per canviar aquesta terrible situació, ens hauríem de desposseir el rus de qualsevol estatut, igual com la majoria dels altres països de l’antiga Unió Soviètica (per exemple., Azerbaidjan, Estònia, Uzbekistan, Lituània, Geòrgia, Armènia). Aquests països no tenen aquest tipus de problemes lingüístics. Desgraciadament el nostre president és massa “rusòfon” per fer aquest pas resolutiu.

Al principi estava una mica preocupat quan vaig veure que gairebé totes les coses escrites del carrer eren en català, de fet vaig venir a aprendre espanyol! Però com més temps passava, més sentia que la situació del català era molt similar al Kazakh, i més entenia els catalans. I poc a poc em vaig convertir també en un defensor de la independència de Catalunya.

Encara que les situacions dels dos idiomes s’assemblen, tanmateix són diferents: els catalans entenen molt bé la importància de l’ús de la seva llengua en tots els àmbits de la vida i intenten recuperar-ne el seu ús. La majoria dels kazakhs ni tan sols veuen aquest problema.

Malgrat que Catalunya és una autonomia depenent, hi ha moltes coses que es poden fer només en català, però no en castellà, per exemple, les escoles són només en llengua catalana. Crec que la possibilitat de fer alguna cosa només en català és molt important, ja que això fa créixer el prestigi de la llengua, i evita que hi hagi persones que mai estudiaran “una petita llengua sense importància”. Els catalans pensen que tots els qui viuen a Catalunya han de conèixer el català. Els kazakhs ni poden imaginar que tots els habitants del Kazakhstan puguin entendre’s en llengua kazakh (no només els kazakhs).

He vist que hi ha molts catalans que parlen sempre en català malgrat l’opinió i la pressió social. Puc imaginar com de forta va ser l’opressió a la seva llengua en èpoques anteriors, però va sobreviure i floreix. La major part dels kazakhs no tenen tal principi.

Després de tres mesos em vaig convertir en un gran admirador del poble català. Els catalans es mereixen la independència més que ningú!

He estudiat a l’escola russa, vaig créixer en un ambient de parla russa, i també els meus pares no saben gaire el kazakh, perquè ells també van estudiar en escoles russes.

Després del meu viatge a Catalunya:

• En primer lloc, vaig començar a reaprendre la meva llengua pròpia. És la meva llengua materna, per tant és per a mi una mica més fàcil que les estrangeres, ja que l’he sentit força, encara que hi ha altres dificultats d’aprenentatge (per exemple, el problema ja descrit anteriorment sobre “un llenguatge híbrid”, jo no vull parlar barrejat, perquè sona molt malament i és deplorable, però el llenguatge pur no tothom l’entén, així que he de traduir algunes paraules al rus mentre parlo).

• En segon lloc, després d’aquest viatge m’esforço en conèixer-me amb persones kazakhparlants i parlar en kazakh a tot arreu.

• En tercer lloc, ara busco a casar-se només amb una noia kazahparlant. Desafortunadament, tres dels meus amics ja s’han casat amb russoparlants, i ara els seus fills no parlen gens ni mica de kazakh. Espero que no em trobeu eugenesista, però penso que per les persones que la seva llengua està en perill de desaparició, aquest punt és important.

Totalment, perquè la llengua kazakh s’utilitza sobretot en la comunicació oral, però totes les empreses o afers estatals han estat dirigits en rus.

A més, cada nova generació parla kazakh cada vegada de manera més contaminada. Per exemple, els meus amics són poc o molt capaços de parlar kazakh, però els seus fills no poden de cap de les maneres!

Fer el mateix que els catalans: permetre només la llengua kazakh a les escoles i llars d’infants. Crear situacions que només es puguin viure en kazakh, per exemple, estudis gratuïts en universitats kazakhs. I clarament, l’eliminació de la llengua russa de la nostra constitució.

Entenc que aquest és un procés llarg i difícil, però si no ho fem, el nostre idioma desapareixerà, igual com la llengua irlandesa.

Mentre jo estava a Catalunya, una vegada necessitava arreglar les meves sabates. Vaig sortir de casa i vaig començar a buscar un sabater al el meu districte. Tots els rètols eren en català i vaig haver de buscar-ho llegint indicacions en una llengua desconeguda, al mateix temps que mirava dins de les botigues. Finalment vaig trobar un rètol que s’assemblava una mica al castellà, i vaig demanar a un vianant si el que hi posava significava el que jo em pensava. M’ho va confirmar. Si l’escriptura era en les dues llengües, jo ni em mirava al català, només l’espanyol, i mai sabria el que significa “calçat”.

Vaig trobar per atzar alguna cosa sobre el tema, m’ho vaig llegir i em va interessar molt.

Els idiomes són la meva afició, no he reeixit gaire en cap llengua en concret, però les llengües m’interessen força. Darrerament només estudio per millorar el kazakh.

I tant que sí, quan en algun lloc comença una discussió sobre llengües, jo sempre els parlo de Catalunya i la seva gent, que es resisteixen a l’opressió política i cultural espanyola. Jo dic que hauríem de fer el mateix. Algunes persones estan d’acord amb mi, alguns pensen que estic exagerant sobre el perill en que es troba la llengua kazakh.

En Víctor era el meu professor d’esperanto i em va explicar moltes coses sobre la cultura catalana i la situació de la llengua, així que vaig decidir compartir els meus pensaments i impressions després del viatge.

Fins aviat! Gràcies per l’entrevista, m’ha encantat respondre les preguntes.