Inauguració de l’exposició sobre l’esperantista, pedagog i lluitador social sabadellenc Jaume Viladoms

Dimecres 11 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda, s’inaugurarà al vestíbul de la seu de la UGT de Catalunya -Rambla de Santa Mònica, 10, Barcelona- l’exposició “Jaume Viladoms i Valls (1913-1976). Treball, cultura i compromís social”, dedicada al pedagog i lluitador social sabadellenc. A l’acte d’inauguració hi assistirà Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i Josep Mª Álvarez, secretari general de la UGT. A l’acte també hi assistirà, Eduard Masjuan, historiador i autor del llibre Jaume Viladoms. Record homenatge al mestre i lluitador social.

Jaume Viladoms i Valls (Sabadell, 1913-1976)

Qui amb els anys va esdevenir exemple de magisteri, va ser un autodidacte. Procedeix de família obrera i als 14 anys s’incorpora com a aprenent de manyà a una empresa dedicada a la producció de maquinària per a fusteria. L’any 1927 completa la seva formació d’aprenent de fresador com a alumne nocturn. Malgrat tenir només els estudis primaris, era un lector abrandat i als 10 anys comença a estudiar esperanto. La Societat Esperantista possibilita a Viladoms una notable formació autodidacta. Amb el temps, en va ser un dels seus màxims responsables.

Als 19 anys s’incorpora com a oficial a una important empresa metal·lúrgica dedicada a la producció de maquinària per a filatures i acabats. És copartícip del canvi cultural lligat a un intent de transformació social que es registra a Sabadell durant el primer bienni de la Segona República i la Guerra Civil en el terreny de la formació cultural i professional. Per a ell, la formació dels treballadors havia de ser permanent.

De ben jove inicia les seves activitats polítiques. El 1930 funda el Bloc Obrer i Camperol, que el 1945 es converteix en el POUM, del qual n’és un destacat militant i teòric. Arran del cop d’estat del 36, Viladoms i el POUM prenen a Sabadell la determinació d’aconseguir la unitat sindical de les dues forces hegemòniques: la CNT i la UGT. Des d’un primer moment dóna prioritat a la revolució social, interpretant l’aixecament militar no com una guerra civil, sinó com una guerra de classes socials.

Però hi ha un altre aspecte molt destacable. Treballador aleshores de Tallers Baciana, considera de vital importància posar la cultura al servei de la classe treballadora i exigeix la modernització de la formació professional. La modernització de les tècniques d’aprenentatge és per a ell cabdal, d’una banda, perquè posava fi a l’adquisició d’un ofici a través de la rutina, i d’una altra, perquè es garantia una formació acord amb el desenvolupament tecnològic.

El 1939 s’exilia a França, on és detingut i traslladat al camp de concentració de la Magdalena (Santander). És alliberat i torna a treballar en una indústria a la qual aporta innovacions tècniques. Als 36 anys esdevé pedagog professional com a professor d’aprenents. Anteriorment, donava classes nocturnes al menjador de casa seva. Funda l’Acadèmia Delta el 1948.

La lluita antifranquista comença el 1942, quan s’incorpora al Front de la Llibertat, que evacuava civils i militars que podien ser detinguts a l’Espanya franquista i a la França ocupada. El febrer de 1953 és detingut per ser afiliat a la UGT i ingressa a la Model, on resta 16 mesos. Al pati de la presó continua impartint classes.

Mor el 1976, després d’esdevenir una figura cabdal a Sabadell, amb generacions d’alumnes que van passar per la seva acadèmia.

Font: http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2012/2012011001_cat.htm