9è Aplec Internacionalista

Tot just havent tornat del 9è Aplec Internacionalista que va tenir lloc l’últim cap de setmana de juny-2012, a Canet de Mar, vaig sentir la necessitat d’expressar les meves opinions.

Vaig arribar-hi el dissabte al matí i per això, lamentablement, no vaig assistir als actes programats per al divendres.

L’Aplec va coincidir amb la festa Major de Canet de Mar cosa que va realçar la trobada ja que els assistents van poder gaudir de la festa al vespre i a la nit, divendres, amb els castells de foc a la platja, festa jove, concerts, ball, i dissabte, la nit màgica, amb cercavila de gegants, dracs i altre bestiari de foc, correfoc, tot amanit amb la música de les nostres gralles i timbals. Després va tenir lloc la festa jove i ball al passeig marítim, fins la matinada.

També em sap greu no haver assistit, el divendres al vespre, el taller de sardanes, fet per Mon Cardona, plenament concorregut, principalment pels estrangers.

Em va agradar molt la presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Acuradament i comprensible, visualment i auditiva, fins i tot divertidament, va presentar les tècniques d’orquestració per aconseguir determinats efectes, que l’audiència no especialitzada no nota durant el concert. Va ser la seva primera xerrada en el món de l’Esperanto i l’encoratjo a seguir en aquesta tasca cosa que veritablement és molt interessant per a l’enriquiment de la nostra acció en els diversos camps.

Tema complex el de la segona xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes”, realitzada per Rubén Fernández. El conferenciant va insistir sobre la circular de 1994 amb la recomanació del govern, en relació amb la dispersió dels immigrants, quan en una escola s’inscrivien més del 15% d’immigrants, per a la millor solució per a la seva integració. Així s’evidenciaven dues qüestions: primera, la inadequació de la paraula “integració” ja que es constata que si es tracta d’una actuació de bona voluntat, l’objectiu seria la socialització dels immigrants i segona, que l’objectiu d’aquesta dispersió és solucionar els problemes dels indígenes i no la dels immigrants. El conferenciant va originar un debat interessant entre el públic cosa que va causar que la xerrada només aconseguir tractar els primers anys, 1994-97, de l’arribada massiva d’immigrants de fora d’Espanya, procedents de països pobres.

Un altre tema encara més complex, almenys per a mi, va ser el de la tercera xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. La seva dissertació d’un nivell força alt, em va fer cercar per internet i, afortunadament, vaig trobar aquesta revista, on a la pàgina 13 (24 i 25 de la revista) Kirilo Broþo/Cyril Brosch, resumeix que es tracta del mal ús dels elements gramaticals determinants del sexe, cosa que mostra que Fisher va explorar amb profunditat els usos del Fundamento (fonament de la llengua esperanto) i del mateix Zamenhof, els canvis posteriors de la llengua i les causes dels freqüents equívocs. Extracció d’alguns detalls: “Existeixen tres tipus de paraules simples sobre el sexe que indiquen persones (amb menys freqüència animals, on el sexe normalment és indiferent): 1. Neutres, 2. Masculines, 3. Femenines. Es disposen també de recursos constructius amb els que s’obtenen paraules indicatives del sexe procedents d’altres classes de mots bàsics. En esperanto existeixen els següents tipus: A. sexo-simètriques, B. sexo-dominants, C. sexo-incloents.” Al final del resum em va sorprendre aquesta frase: “Si no es vol acceptar la sexo-neutralitat de ‘li’ (ell), es pot usar tranquil·lament ‘ĝi’, (ell/ella, neutre), parlant d’una persona, és reglamentari, lògic i fins i tot zamenhofià.” Recomano la lectura de tot el resum, a més prou curt, cosa que ens ajudarà a no errar per por d’ofendre les dones en l’ús de la llengua.

Dissabte i diumenge al matí, el curset introductori d’esperanto, a càrrec de Pedro Martín, va estar concorregut per un grup prou nombrós.

Fora de programa es va organitzar una reunió-debat, d’una hora cada dia, sobre dos temes apareguts recentment a Nia-listo (llista de correu de l’Associació Catalana d’Esperanto – KEA): 1) Visibilitat de KEA als mitjans de comunicació, principalment a internet (llocs web, blocs, Facebook, Twitter) i publicitat de KEA a Vilaweb, -el diari a la xarxa més antic i més coherent- i 2) l’agressiva i abominable campanya actual per l’anglès en relació amb la qual remarquem el mutisme de la intel·lectualitat i la contradicció de l’actuació general de la gent entre el refús a la pressió del govern i dels tribunals espanyols contra la llengua catalana i en favor de l’espanyol i l’angoixa, l’obsessió per introduir l’anglès a l’educació amb l’objectiu de l’educació trilingüe (català-espanyol-anglès); això vol dir que els catalans batallen contra l’imperialisme espanyol i volgudament demanen l’imperialisme anglès pagant-ne els costos, o sigui, cornuts i pagar el beure.

Dissabte i diumenge, el Taller sobre “Talismans – joc de cartes esperantista” d’Abel Montagut, va ser participat per molts dels assistents que van gaudir a bastament del joc. Podeu veure de què es tracta en el vídeo de la seva presentació en el 71è Congrés Espanyol d’Esperanto (Almagro, 2012). Recomano amb insistència aquest joc, per a cursos d’iniciació d’esperanto, fins i tot per a infants, ja que a part de gaudir del joc, ajuda a practicar la llengua i a conèixer-ne la seva història.

Molt interessant va ser la presentació de l’Agenda de la Terra. L’Agenda de la Terra no s’assembla a les altres agendes. Comença a l’estiu, comprèn 15 mesos i no és només una agenda. Escrita en català, esperanto i cada any en una llengua minoritzada diferent (enguany l’occità), és també la guia cultural i activista per passar de la indignació i les consultes populars sobre la independència a l’acció definitiva per construir sense intermediaris el país del món que volem. Amb la seva compra dónes cada any el 7% del seu preu a diferents entitats socials. La tercera llengua serà diferent cada any i elegida pels usuaris de l’agenda. L’any vinent es presentarà l’edició per a telèfons mòbils.

Abans del dinar de comiat, un dels assistents a l’aplec, Gabriel Cerdà, va fer un concert improvisat de gralla tocant típiques melodies populars.

Un ambient molt agradable va omplir tot l’aplec. Felicito i agraeixo la feina dels organitzadors!

Jocs per començar-nos a conèixer a càrrec de Krishna Sivillà. Foto: Alba Sánchez

Taller de sardanes, per Mon Cardona. Foto: Marta Moliné

Presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Foto: Marta Moliné

Xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes” per Rubén Fernández. Foto: Marta Moliné

Xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. Foto: Marta Moliné

Curs d’esperanto a càrrec de Pedro Martin Burutxaga. Foto: Alba Sánchez

Al cercavila de gegants. Foto: Hedwig Fischer

Concurs de titius. Foto: Marta Moliné

Correfoc. Foto: Lluís Aragay

Correfoc. Foto: Lluís Aragay

Gabriel Cerdà. Foto: Hedwig Fischer

Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Hedwig Fischer

Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Marta Moliné

Foto de grup: Mon Cardona