Un membre de KEA parla sobre l’esperanto a un grup d’artistes d’Àmsterdam

El passat febrer, l’artista audio-vidual i directora de documentals afincada a Àmsterdam Nicoline van Harskamp va visitar Barcelona per entrevistar professors i activistes, entre ells esperantistes, i va participar al nostre taller de conversa setmanal al Centre Artesà Tradicionàrius. Els seus treballs (es poden consultar aquí i aquí) reflexionen sobre la identitat lingüística i sobre el rol internacional de l’anglès.

Recentment, em va convidar a tornar-li la visita i fer una conferència sobre l’esperanto a l’escola d’art Sandberg Instituut, on ella és professora i on prova de crear un grup d’estudi d’esperanto entre els estudiants. Per preparar la visita, em va informar sobre una important polèmica que hi ha actualment als cercles artístics internacionals i que va començar quan dos crítics d’art novayorquesos van criticar la qualitat de la llengua anglesa usada pels artistes no anglo-parlants. Això va provocar fortes reaccions. Sorprenentment, sembla que els artistes moderns ja no comuniquen només mitjançant el seu art, sinó que han de fer carrera en el mercat artístic fent servir només l’anglès.

La conferència va tenir lloc de manera satisfactòria davant una desena d’estudiants el 4 de desembre, però va mostrar que els nostres arguments habituals sobre l’esperanto estan massa pensats per lingüistes i amants de les llengües, mentre que hi ha altres grups amb altres interessos. Per exemple, l’ “artificialitat” de l’esperanto sembla que no importa gens als artistes; d’altra banda, els participants es van mostrar molt interessats per detalls pràctics pels la llengua, com el procés de creació de les paraules.

A més, Van Harskamp em va tornar a entrevistar davant la càmera per gravar declaracions sobre l’esperanto i afegir-les als seus futurs treballs. Una part de 7 minuts d’aquesta entrevista es va mostrar públicament l’11 de desembre a Anvers, Flandes i segons diuen amb un gran èxit.