Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > Es important ensenyar als nens que la diversitat lingüística és una (...)

Es important ensenyar als nens que la diversitat lingüística és una riquesa

Entrevista a Siru Laine

Comparteix

Siru Laine és una lingüista i traductora finlandesa afincada a Barcelona des de fa uns mesos. Políglota, cantaira de coral, esperantista i defensora la diversitat lingüística. Es defineix a si mateixa com a adicta a la lingüísitca històrica.

Què et va dur a Barcelona?

Jo era un traductora autònoma a Finlàndia, i vaig buscar alguna cosa més segura i treball permanent a l’estranger. Vaig trobar un anunci interessant, vaig enviar el meu currículum i immediatament l’endemà em van trucar. Ara, des de febrer, treballo en una agència de traducció de tot el món, i m’estimo la meva feina. De fet, primer vaig acceptar l’oferta, i només després d’això vaig pensar en el clima càlid d’aquí ...

De fet ja hs viscut en diversos països ...

Sí, he viscut durant 6 anys a Islàndia, vaig estudiar allà les meves dues carreres universitàries. A més d’això, vaig treballar als Estats Units durant 4 estius, i vaig fer l’Erasmus a Itàlia.

D’on et ve la teva passió pels idiomes?

La meva mare va estudiar llengües finoúgriques (hongarès, estonià, komi, mordovià, etc.) i algunes altres a la universitat quan jo era una nena, i a vegades em portava a classe amb ella. Em van encantar les lliçons d’estonià, perquè l’entenia una mica. Per tant, crec que inconscientment volia ser com ella. Llavors vaig adonar-me que les llengües m’interessaven; alguns es dedicaven a fer esport, d’altres a pintar, jo a les llengües.

Quins idiomes coneixes?

La meva llengua materna és el finès, i parlo anglès, italià, esperanto i islandès amb fluïdesa. Puc parlar també suec, alemany i el castellà. Vaig estudiar també el francès i el rus, i encara els entenc prou bé, tot i tenir-los força oblidats, ja que mai els he fet servir de debò després de l’institut. Vaig aprendre llatí durant 6 anys i grec antic, però no sóc capaç de parlar-los... I també he estudiat sard i romanès. A més d’aquests, entenc bé moltes llengües, i sovint treballo amb textos en danès i noruec, per exemple.

N’aprens de noves ara, oi?

Sí, el català! Confesso que no hi tenia gaire interès, però jo tenia la intenció de participar en un curs per a entendre com funciona i el quines són les diferències lingüístiques amb altres llengües derivades del llatí... però ara l’estudio amb molt de gust, i sento que poc a poc ara vaig entrant en la vida i en la cultura catalanes. També estudio el basc, però de moment només a casa, l’any que ve seguiré un curs.

Per què et vas interessar per l’esperanto?

El 2006 vaig veure un anunci en una biblioteca sobre un curs d’esperanto, i n’estava encuriosida, jo no en sabia res sobre la llengua, i de primer volia simplement informar-me de com funciona. Després d’algunes setmanes em van dir que tenia la possibilitat de participar al Festival Internacional de la Joventut a Itàlia, i el que el Ministeri de cultura pagaria el meu viatge. Em van triar a mi; durant la setmana a Itàlia vaig aprendre moltíssim i vaig entendre que l’esperanto seria sempre part de la meva vida.

L’esperanto t’ha donat alguna cosa bona a la teva vida?

Sí, l’esperanto m’ha donat un munt de coses bones en la meva vida; molts amics, noves experiències, fins i tot amor. Vaig formar part de l’organització del Congrés Mundial de l’any passat a Islàndia, i va ser una experiència increïble. Una de les setmanes més boniques de tota la meva vida.

Has notat un cert conflicte lingüístic a Catalunya? Com ho perceps? Són comparables a les situacions de Sardenya o d’altres parts del món amb una llengua minoritzada?

En realitat vaig experimentar el conflicte lingüístic com a part del discurs sobre la independència. No he volgut participar activament en les discussions, perquè abans m’agradaria escoltar algunes opinions neutres sobre tot aquest tema. A Sardenya, la situació és una mica diferent, perquè aquí la gent és bilingüe, però a Sardenya molts joves no són capaços de parlar el sard, almenys a les grans ciutats. Crec que tothom té el dret d’aprendre i utilitzar la seva llengua pròpia, sigui una o siguin diverses, però com a lingüista em fa una mica de por pensar en la vessant política d’aquesta qüestió.

Com s’ha de respectar la diversitat lingüística segons tu?

Com ja he dit anteriorment, tothom hauria de tenir el dret d’aprendre i utilitzar la seva llengua pròpia; a Rússia hi ha moltes llengües finoúgriques que aviat moriran, perquè no s’ensenyen als nens. I què passarà si tothom aprèn i utilitza només les llengües més importants? Què els passarà a les cultures i tradicions? Els governs han d’entendre com n’és d’important aquesta qüestió, i donar oportunitats a l’ensenyament de les llengües. Crec que els peixos grossos que decideixen aquestes coses, no poden veure-les des del punt de vista de les minories. Es diu que els nens són el nostre futur, i per tant seria important ensenyar-los que la diversitat lingüística és una riquesa, no pas futurs conflictes.

Com és la teva vida a Barcelona?

La meva vida a Barcelona està plena de llengües! A la feina faig servir molts idiomes cada dia, i jo canto en una coral catalana, on cantem en diverses llengües. Ara el curs de català em té molt ocupada, però participo també en les converses d’esperanto dels dimarts, sempre que el temps m’ho permet. Visc al Guinardó en el meu apartament petit i acollidor, i gaudeixo de la meva pròpia pau... Encara no sé si Barcelona és la ciutat de la meva vida, però ara m’hi sento bé i espero amb expectació el que em durà el demà.